Paràbola de l’administrador infidel: el cristià ha de ser audaç

Avui el Mestre ens deixa desconcertats... Sembla que aprova la “cultura del pelotazo”: favors i més favors entre mafiosos insolidaris que només pensen en llur propi benefici, sense importar-los les estretors dels molts que pateixen. No és això! No es tracta de fer-nos “amics del diner”, sinó de posar el prestigi professional al servei dels altres. El cristià no té vocació de “ximple ensopit”. En el treball, en la vida social, en l’esport... Déu ens exigeix aspirar a l’excel•lència. Si no, com remouríem els cors? —Sant Pau va fer valer el prestigi i els drets de la seva “ciutadania romana". Aleshores, ¿aniré jo per la vida com un “maldestre”? Compte, que al cel no hi ha lloc per a “ximples bondadosos”!