Jesús prengué Pere i Joan i Jaume, i pujà en una muntanya a pregar. I s’esdevingué que, mentre pregava, l’aspecte del seu rostre era un altre i el seu vestit blanc refulgia. Digué Pere a Jesús: «Mestre, bo és d’estar-nos aquí. Fem, doncs, tres tendes: una per a tu i una per a Moisès i una per a Elies».
Comentari de L’Evangeli
Avui, tot meditant la Transfiguració, intuïm la situació de l’home al Cel. És meravellós comprovar que, només veient el Cos del Crist en estat gloriós, Pere se sent plenament feliç: no troba a faltar res més. La reacció de Pere mostra el dinamisme més autèntic de l’amor: sóc feliç perquè et faig feliç; Simó, només veure Moisès i Elies, no solament els coneix a l’instant, sinó que també els estima immediatament (pensa en fer una tenda per a cadascú d’ells).
—Santa Teresa de Jesús, monja, però Doctora (de l’Església) expressà la lògica de l’amor de manera profunda: “La felicitat de fer feliç l’altre excedeix la meva pròpia felicitat”.