«Un cert home feu un gran banquet i hi convidà molts. I envià un servent a l’hora del sopar a dir als invitats: “Veniu, que ja està preparat”. I començaren tots unànimement a excusar-se...».
Comentari de L’Evangeli
Avui Jesús ens presenta l’eternitat, el Cel, com un banquet, és a dir, com un ambient de felicitat. Que hi hagi eternitat no és cap misteri: és més “normal” l’eternitat que el temps. Però, en canvi, sí que és “misteriós” el rebuig de l’home: som capaços de canviar Déu per qualsevol cosa. Uns, per un camp; altres, per uns bous... (és a dir, mandra, deixadesa, comoditat...).
—¿Tan poc val Déu, que el substituïm per qualsevol altra cosa?