Paràboles de Jesús: La llavor de mostassa i el llevat

Avui Jesús ens descobreix part de la “psicologia” de Déu. Tot es resumeix en el “gra de mostassa”. És la més petita de totes les llavors (minúscula, casi invisible), però quan arrela i creix arriba a esdevenir un arbust capaç de donar ombra a tots. I creix pas a pas, sense fer soroll. Això sona rar perquè els homes tendim a “molta fresa i poca substància”. Nogensmenys, el Déu “silenciós”, el Déu “amagat” actua com la llavor... —Santa Maria, jove, desconeguda, d’un llogaret menys conegut encara... «Em diran benaurada totes les generacions»: Lourdes, Fàtima... Tots —Ella i els seus escollits— petits, insignificants, però quina revolada de santedat! Així actua Déu!