I els proposà una paràbola, dient: «Hi havia un home ric, els camps del qual produïren grans fruits. I pensava dintre d’ell, així: “Què faré, ja que no tinc on aplegar els meus fruits?”. I digué: “Això faré: destruiré els meus graners i n’edificaré de més grans, i allí aplegaré el meu blat i tots els meus béns...».
Comentari de L’Evangeli
Avui escoltem la paràbola del “neci” que confia en les riqueses materials. «I diré a la meva ànima: Ànima, tens molts béns preparats per a molts anys». Ah, sí? Què són “molts anys”? Davant l’eternitat no són res.
—A més: “molts anys” poden esdevenir per a mi uns pocs dies (setmanes, mesos). Només Déu té domini total sobre el temps! I, el que és pitjor, ni el Cel ni Déu poden ser comprats amb “blat”.