Llavors s’atansen a ell els deixebles de Joan, dient: «Per què nosaltres i els fariseus dejunem sovint, però els teus deixebles no dejunen?».
Comentari de L’Evangeli
Avui Jesús ens ensenya que no s’ha de “dejunar per dejunar”, com qui compleix una norma sense més. «¿És que poden els amics de l’espòs plorar en el cas que sigui amb ells l’espòs?». Aquí rau la qüestió: per sobre del “compliment” està la llei de l’amor (la caritat). ¿Et pots imaginar-te tu mateix dejunant en unes noces?
—Els sants no són gent avorrida: saben que hi ha un temps per a dejunar i un temps per festejar. A més, tenen present el sentit més profund del dejuni: acompanyar Jesús a la Creu. —Quant temps fa que jo no passo pel Calvari?