Jesús arribà en una població samaritana que es deia Sicar (...). S'assegué allí a la vora del pou. Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua...
Comentari de L’Evangeli
Avui no estem davant d’una paràbola, sinó d’un encontre “fortuït”: Jesucrist i la samaritana. Els jueus no parlaven amb els samaritans, els mestres no parlaven amb dones: Jesús parla amb tots. I amb aquesta dona ho fa amb paciència i delicadesa. A poc a poc, allò que fou “fortuït” a l’inici es transforma en conversió i adhesió a la voluntat de Déu.
—«’Senyor, doneu-me aigua d'aquesta! Així no tindré més set (...)’». Ell li diu: ‘Vés a cridar el teu marit i torna’». Déu espera la nostra conversió per a calmar la nostra “set”.