«Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. A l'hora de l'àpat va enviar el seu servent a dir als convidats: ‘Veniu, que ja tot és a punt’. Però tots, sense excepció, començaren d'excusar-se...».
Comentari de L’Evangeli
Avui Jesús ens presenta l’eternitat, el Cel, com un banquet, és a dir, com un ambient de felicitat. Que hi hagi eternitat no és cap misteri: és més “normal” l’eternitat que el temps. Però, en canvi, sí que és “misteriós” el rebuig de l’home: som capaços de canviar Déu per qualsevol cosa. Uns, per un camp; altres, per uns bous... (és a dir, mandra, deixadesa, comoditat...).
—¿Tan poc val Déu, que el substituïm per qualsevol altra cosa?