Avui admirem la serenor amb què sant Llorenç afrontà el seu martiri, l’any 257. Eren moments de persecució. El Papa sant Sixte fou martiritzat. Llorenç era un dels diaques que l'assistien. Ell s’ocupava de l’ajut als pobres de Roma. L’autoritat li concedí tres dies per a reunir les riqueses de l’Església i lliurar-les a l’Emperador. Però, sorpresa!: sant Llorenç es presentà amb una llarga cua de captaires, pobres, malalts, esguerrats... als quals ell atenia. Heus aquí els tresors de l’Església! —21 segles després, els tresors del Crist no han canviat... Som nosaltres els qui hauríem de canviar!