Avui celebrem sant Ot (Odó) de Cluny (c. 879 – 942), un dels grans reformadors de la vida monàstica en l’Edat Mitja. Nasqué a França, en una família noble i el seu pare el consagrà al sant bisbe Martí de Tours. Des de jove mostrà amor per l’estudi, la pregària i la música. Després d’un temps com a canonge i mestre, ingressà a l’abadia benedictina de Baume. Més tard, passà al monestir de Cluny, des d’on destacà per la seva saviesa i vida exemplar. L’any 927 fou esdevingué el segon abat de Cluny. Des d’allí impulsà una profunda renovació espiritual de molts monestirs d’Europa, tot promovent la fidelitat a la Regla de sant Benet, la pregària constant, la pobresa i la bellesa de la litúrgia. També defensà els pobres i treballà per la pau. —Sant Ot fou un contemplatiu de la misericòrdia del Crist, a qui anomenava “l’amant dels homes”. Bo i trobant-se a Roma, emmalaltí i tornà a Tours, on morí amb fama de santedat.