Princesa de Turíngia. Símbol de la caritat per a tot Europa

Avui celebrem santa Isabel d’Hongria (1207-1231), també nomenada Isabel de Turíngia. Segons els costums d’aquell temps, el seu pare havia decidit que Isabel esdevingués princesa de Turíngia. Isabel deixà a seva pàtria amb una rica dot i un gran seguici. Ala fortalesa de Wartburg (Turíngia, Alemanya) se celebrà el compromís entre Lluís de Turíngia i Isabel. Malgrat que el nuviatge s’havia decidit per motius polítics, entre els dos joves nasqué un amor sincer, animat per la fe i el desig de fer la voluntat de Déu. El seu matrimoni fou profundament feliç: tingueren tres fills; Isabel ajudava el seu espòs a elevar les seves qualitats humanes a nivell sobrenatural, i ell, en canvi, protegia la seva esposa en la seva generositat envers els pobres i en les seves pràctiques religioses. Nogensmenys, Lluís emmalaltí i morí (1227). —Isabel passà els darrers tres anys de la seva vida en l’hospital que ella mateixa havia fundat, tot servint els malalts i vetllant pels moribunds. Sempre provava de realitzar els serveis més humils.