Teòleg, mestre i filòsof. Erudit. Mentor de sant Tomàs d’Aquino. Pioner en unificar la fe i la ciència en l’Edat Mitja

Avui l’Evangeli reflecteix molt bé l’obra de sant Albert el Gran (1193/1205-1280), bisbe i doctor de l’Església. Fou un destacat teòleg, filòsof i científic alemany de l’Orde Dominicana, conegut com el “Doctor Universal” per la seva àmplia coneixença en diverses àrees. Durant el segle XIII sobresortí com a mestre a la Universitat de París i després a Colònia, tot influint profundament en la filosofia escolàstica i en la teologia medieval, posant la raó al servei de la fe. La fe no es tanca a les realitats naturals de la creació ni a les reflexions d’ordre natural. La seva vida i obra se sustentaren en tres pilars per tal d’assolir la santedat: ensenyar, pregar i estudiar. —Sant Albert va ser el mestre de Tomàs d’Aquino, l’anomenat “Doctor Angèlic”: sant Tomàs continuà i conduí fins a cotes molt elevades aquest camí d’integració i complementarietat entre filosofia i teologia.