Defensor del culte a les imatges sagrades i reformador de la vida monàstica

Avui, sant Teodor l’Estudita (Constantinopla, 759-826) fa remuntar-nos al centre del període de l’edat mitja bizantí, un temps més aviat turbulent. El seu tiet Plató, abat del Monestir de Sakkudion, a Bitinia, el qui orientà Teodor vers la vida monàstica, a l’edat de 22 anys. Fou ordenat prevere pel patriarca Tarasi. Sant Teodor es distingí pel fet de ser un dels grans reformadors de la vida monàstica (urgia al retorn a san Basili) i també com a defensor de les imatges sagrades durant la segona fase de la iconoclàstia. En assumir la naturalesa humana, la Paraula eterna invisible es feu visible en la carn humana i així santificà tot el cosmos visible. Les icones ens uneixen amb la Persona del Crist, amb el seus sants i, a través d’ells, amb el Pare celestial. —Per a sant Teodor, juntament amb l’obediència i la humilitat, una virtut important és l’amor al treball (criteri per a comprovar la qualitat de la devoció personal).