Patró de la República Txeca. Governant exemplar

Avui celebrem la santedat d’un fidel laic que —mai millor dit— fou fidel al seu baptisme complint lleialment els seus deures com a governant. Wenceslau I (907-935), de Bohèmia (allò que avui són Eslovàquia i Xèquia), net de la reina Ludmila (també santa), fou elegit per a succeir el seu pare Bratislau. La “Llegenda primera paleoslava” conta que Wenceslau «auxiliava tots els pobres, vestia els despullats, alimentava els famolencs, acollia els peregrins, en conformitat amb els ensenyaments evangèlics». Wenceslau fou assassinat per l’enveja del seu germà Boleslau. Wenceslau va caure a terra —a les portes de l’església de Boleslàvia— tot dient: «A les vostres mans, Senyor, encomano el meu esperit» (cf. Lc 23,46). —El gra de blat «si mor, dóna molt de fruit» (Jn 12,24). Així, poc temps després, Boleslau es penedí del que havia fet i va fer dur les despulles dels seu germà a l’interior de la catedral de Sant Vito, a Praga. Actualment, sant Wenceslau és el sant patró de la República Xeca.