Defensors audaços del cristianisme en persecució. Varen contribuir a la doctrina i unitat cristianes

Avui festegem alhora dos sants de la primitiva Església (s. III). Sant Corneli fou un dels primers papes. El sen nom significa “fort com un corn”. I així fou ell: un papa fort per a defensar l’ensenyament de Jesús, sobretot pel que fa al perdó dels pecats. Un sector de l’Església, encapçalat per Novacià, pretenia que ni readmetre ni perdonar els qui havien defallit en la fe durant les persecucions, els “Lapsi” nom amb què es va designar els primers cristians que van abjurar de la seva fe davant la pressió de les autoritats romanes. (hem de recordar que el Crist no vingué a curar els sans sinó els malalts). Per la seva banda, a Àfrica fou el bisbe sant Cebrià el qui hagué de posar pau en aquelles discussions. Cebrià fou sever però no inflexible amb els qui havien “caigut” (abandonant la fe). Tots dos van ser homes generosos per la seva caritat i en la prova van tenir la fermesa dels forts: Cebrià va ser decapitat (i va manar donar vint-i-cinc monedes d'or al botxí per la seva feina) i el papa Corneli va morir inflexible al desterrament. —Necessitem l’Església! Deia sant Cebrià: «No pot tenir a Déu com a pare el qui no té a l’Església com a mare».