13 de setembre: Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l'Església
Text de l'Evangeli Mc 4,1-10.13-20
«Una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u».
Comentari de L’Evangeli
Avui celebrem la festa de sant Joan d’Antioquia, nomenat popularment “Crisòstom” (349-407), és a dir, “boca d’or”. Aviat es va fer cèlebre per la seva predicació. Fou elegit bisbe de Constantinoble (any 397), la capital de l’Imperi Romà. El Crisòstom fou ferm defensant l’ensenyament catòlic davant dels errors doctrinals del seu temps, particularment l’arrianisme (que negava la divinitat del Crist).
Però, sobretot, Joan escriví, predicà i governà pensant en el bé de les ànimes. L’anomenaven “almoiner” pel seu gran ajut als pobres. Denuncià els excessos de l’Emperadriu i de la classe política (fins i tot d’una part del clergat). Tal com li succeí a Jesús, pel fet de defensar la veritat, al Crisòstom li sorgiren molts adversaris, fins el punt que fou condemnat dues vegades a l’exili, és a dir, lluny de la seva pàtria. Morí durant el viatge del segon exili.
—“No caldria tanta paraula, si les nostres obres donessin autèntic testimoni” (Sant Joan Crisòstom).