Convers il·lustre, brillant teòleg i escriptor; el principal pare de l’Església d’Occident

Avui celebrem sant Agustí d’Hipona (354-430), el bisbe i escriptor més gran de l’Església d’Occident en l’antigor. Estudià retòrica (l’art de parlar) i filosofia. Durant la seva inquieta joventut perdé la fe, però mai deixà de cercar apassionadament la veritat. Va viatjar a Roma i Milà. Les pregàries i llàgrimes de la seva mare —santa Mònica— i la santedat del bisbe de Milà —sant Ambròs— el varen convèncer de què la Veritat és Jesucrist. Aleshores acceptà rebre el baptisme. Després, quan tornà a Cartago, rebé l’ordenació sacerdotal i, no gaire més tard, fou consagrat com a bisbe d’Hipona. Agustí fou un home piadós i de profund pensament. Escriví moltes obres i molt importants, entre elles les “Confessions” (la biografia de la seva joventut i conversió), o la “Ciutat de Déu” (on defensa que l’Imperi Romà caigué per la seva decadència moral). Fou molt servicial ocupant-se del seu “ramat”. —Així pregava sant Agustí: “Ens vàreu fer, Senyor, per a Vós, i el nostre cor està inquiet fins que no reposi en Vós”.