Rei dels vikings i patró de Noruega

Avui, l’Església celebra sant Olaf II el Gran (995-1030), rei dels vikings i patró de Noruega. En temps d’Olaf les paraules del Crist («el qui vulgui ser gran, sigui el vostre servidor») topaven amb la mentalitat de molts governants. La conversió d’Olaf (a. 1015) transformà radicalment la seva forma de regnar. La seva grandesa real rau en el fet de subordinar la seva corona a la sobirania del Crist. Implementà el famós “Codi de Lleis Cristianes” en l’assemblea de Moster (c. 1020). Per primera volta en les seves terres, les lleis —inspirades en el “dret cristià”— defensaren els més vulnerables, aboliren l’esclavatge dels presoners i protegiren les dones i els nens. Les reformes encetades per Olaf suscitaren el rebuig i la rebel·lió d’oponents pagans. Olaf patí exili i, finalment, perdé la vida en una batalla en el seu intent de retornar a Noruega. Segons la tradició, les seves darreres paraules foren: “Déu, ajuda’m”. —Olaf II “el Santo” entengué que legislar amb rectitud era una forma concreta de rentar els peus al seu poble. La seva autoritat nasqué d’un servei cimentat en l’Evangeli: el rei esdevingué servent.