Avui contemplem la vida de sant Adalbert de Magdeburg (910-981) (mestre de sant Adalbert de Praga), monjo benedictí i gran missioner del segle X. Després de formar-se en la cort d’Otó I el Gran, deixà els honors per a ingressar al monestir de Trèveris. L’any 961 fou consagrat bisbe i enviat a la Rus de Kíev per petició de la princesa Olga, però la missió fracassà i tingué que fugir després de la mort dels seus companys. Havent retornat, fou abat de Wissembourg i sobresortí per la seva disciplina i amor a l’estudi. El 968 el papa Juan XIII l’anomenà primer arquebisbe de Magdeburg. Des d’allí organitzà noves diòcesis como Meissen i Brandeburg, fundà escoles i formà missioners. Hom diu que animava personalment els seus deixebles abans d’enviar-los a terres difícils. Morí el 981 durant una visita pastoral. —La vida de sant Adalbert de Magdeburg ens ensenya que la fe creix amb esforç, valentia i perseverança. Malgrat que els resultats no foren immediats, el seu treball l’ha fet merèixer el títol “Apòstol dels eslaus”.