13 de juny: Sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l’Església
Text de l'Evangeli Lc 10,1-9
En aquell temps, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar.
Comentari de L’Evangeli
Avui celebrem sant Antoni de Pàdua (Lisboa, 1195 – Pàdua, 1231), el qual pertanyia a la primera generació dels Fra Menors. Es tracta d’un dels sants més populars de tota l’Església. Contribuí significativament al desenvolupament de l’espiritualitat franciscana. Es dedicà amb interès i sol·licitud a l’estudi de la Bíblia i dels Pares de l’Església. Fou un dels primers mestres de teologia dels Frares Menors. Escollit superior provincial del nord d’Itàlia, continuà el ministeri de la predicació, tot alternant-lo amb les funcions de govern. Gregori IX el canonitzà un any després de la seva mort, y el venerable Papa Pius XII el proclamà Doctor de l’Església, atorgant-li el títol de “Doctor evangèlic”.
—Sant Antoni, seguint l’escola de san Francesc, posa sempre el Crist en el centre de la vida i del pensament, de l’acció i de la predicació: «Si prediques Jesús, Ell estova els cors durs; si l’invoques, endolceixes les temptacions amargues; si penses en Ell, t’il·lumina el cor; si el llegeixes, et sacia la ment».