2 de maig: Sant Atanasi, bisbe i doctor de l'Església
Text de l'Evangeli Mt 10,22-25a
Jesús digué als seus deixebles: «Sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. I els qui sofriran amb constància fins a la fi se salvaran. Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra».
Comentari de L’Evangeli
Avui celebrem sant Atanasi (Alexandria, Egipte) (c. 300-373), un dels Pares de l’Església més importants. Sent molt jove, ja participà en el Concili del Nicea (a. 325), el primer dels concilis ecumènics. D’allí sorgí el “Credo” que recitem en la missa dels dies festius. En aquell temps s’havia difós la doctrina del prevere alexandrí Arri, segons el qual el Crist no era veritable Déu, sinó una mena d’ésser intermedi entre Déu i l’home. Sant Atanasi sostingué l’ortodòxia contra l’arrianisme amb escrits i una fervent defensa teològica. Finalment, el Concili de Nicea declarà que el Fill és “Déu de Déu”; plenament diví.
—Atanasi —bisbe d’Alexandria des del 328— hagué de fugir cinc vegades de la seva ciutat; tot patint per la fe, passà fins a disset anys en l’exili, tot i que no deixà de difondre-la i defensar-la.