Avui celebrem sant Anselm (1033-1109), nascut a Aosta (Itàlia). Des de nen sentí la inclinació envers la vida contemplativa, però el seu pare s’hi oposà radicalment. Essent jove abandonà la casa paterna, viatjà a França y, als 27 anys, professà com a monjo benedictí de l’abadia de Bec (Normandia). Als seus 46 anys fou elegit abat del monestir. Esdevingué aleshores un eminent professor, eloqüent predicador i gran reformador de la vida monàstica. Sobretot, arribà a ser un gran teòleg (pioner de la “teologia escolàstica”). Més tard, l’arquebisbe de Canterbury (el benedictí Lanfranco), demanà a Anselm que se sojornés cert temps amb ell per tal d’instruir els monjos i ajudar-lo. El 1093, Anselm fou elegit per a succeir a Lanfranco. —Com arquebisbe de Canterbury, sant Anselm defensà l’Església dels abusos de les autoritats polítiques (hagué de lluitar contra la hostilitat de Guillem el Roig i Enric I). La seva fidelitat a l’Església li costà, el 1103, àdhuc l’amargor del desterrament. Amb tot, el 1106, Anselm pogué tornar a Anglaterra, on fou acollit festivament pel clergat i pel poble.