7 de març: Santa Perpètua i santa Felicitat, màrtirs
Text de l'Evangeli Mt 10,34-39
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa. He vingut a desunir el fill i el pare, la filla i la mare, la nora i la sogra. Els enemics de cadascú seran la gent de casa seva. Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà».
Comentari de L’Evangeli
Avui es la festa de dues dones del segle II —molt joves i mares recents— que es lliuraren al martiri (Cartago, any 203), durant la persecució de Septimi Sever. Per amor al Crist moriren com germanes, tot i que des del punt de vista social Felicitat era esclava de Perpètua. Totes dues juntes —sostenint-se l’una a l’altra— varen patir el mateix i de la mateixa manera.
—Elles es varen entregar a la Creu del Senyor tot renunciant a un futur temporal, en vista a la “felicitat perpètua”, l’única que val de veritat.