.jpg)
21 de febrer: Sant Pere Damià, bisbe i doctor de l’Església
Text de l'Evangeli
Mc 9,14-29
Mc 9,14-29
Li respon un de la multitud: «Mestre, et vaig portar el meu fill, que tenia un esperit mut, i on sigui que el pren, el tira per terra, i escumeja i cruix de dents i s’enrigideix; i vaig dir als teus deixebles que l’expulsessin i no pogueren» (...). Jesús comminà l’esperit immund, dient: «Esperit sord i mut, jo t’ho mano: surt d’ell i ja no hi tornis a entrar». I cridant i sacsejant-lo, en sortí.
Comentari de L’Evangeli
Avui, festa de sant Pere Damià (1007–1072), recordem un dels grans reformadors de l’Església a l’edat mitjana. Va néixer a Ravenna (Itàlia), en una família humil. Orfe des de jove. Va estudiar amb brillantor i va assolir una gran fama com a mestre i jurista. Mogut pel desig d’una vida més pura i més propera a Déu, va abandonar el món i es va retirar al monestir de Fonte Avellana, on va abraçar l’austeritat i l’oració.
Va impulsar una vida monàstica rigorosa, basada en la penitència, el silenci i la lectura de la Sagrada Escriptura. També fou un teòleg fi, enamorat de la Creu de Crist. Aviat es va convertir en conseller de papes i bisbes, ajudant amb fermesa i humilitat en la reforma del clergat i en la lluita contra els abusos de l’època. Fou nomenat cardenal i bisbe d’Òstia.
—Sant Pere Damià ensenya que tota reforma —personal o eclesial— comença en el cor. La veritable santedat neix del silenci interior on Déu transforma l’ànima.