Menú

Trivia de preguntes

Història de l'Església a través dels sants

Els sants són els que fan història a l'Església: les seves vides marquen la vida de l'Església. El recorregut històric es fa segle a segle, amb concursos sobre alguns sants de cada època.

La informació per respondre es pot deduir (directament o indirectament) del comentari family.evangeli.net del sant. També poden donar orientació per a algunes respostes el dibuix de cada sant i el títol que l'acompanya.

Cada bloc —segle a segle— està precedit d'una història telegràfica del segle, amb l'objectiu de donar un context general de l'època. Les respostes correctes van acompanyades d'una breu explicació, ampliant les dades històriques.

Després del segle I, per ordre cronològic, anirem editant els concursos dels altres segles.

- Segle I :
  Neix Jesús (4-7 aC). Predicació, elecció dels Apòstols i primers seguidors (30 dC). A Jerusalem: Eucaristia, Passió, Resurrecció i Ascensió. Pentecosta: “presentació pública” de l'Església, primer entre jueus i, després, entre gentils. Primeres persecucions (martiri de sant Esteve, Jaume el Menor) i primera expansió del cristianisme, més enllà de Judea i Galilea. Escrits del Nou Testament: evangelis i cartes. Primeres comunitats cristianes (Jerusalem, Antioquia, Efes, Roma…). Separació gradual respecte del judaisme.
- Segle II :
  Expansió i diversificació: el cristianisme arriba a regions més enllà de l'Imperi Romà. Moments d'intensa persecució (sota Trajà i Marc Aureli). Primers escriptors cristians en defensa de la fe (els apologistes: Justí Màrtir, Tertul·lià…). Formació del Cànon Bíblic. Desenvolupament de la litúrgia. Primeres heretgies: a) “judaïtzants” (necessitat de la Llei de Moisès per salvar-se); b) “gnòstics” (dualisme: existeix un “Déu bo” i un “déu dolent”; eren rigoristes); c) “milenarisme” (esperaven la segona vinguda de Jesucrist per instaurar un nou regne, de mil anys de durada).
- Segle III :
  Expansió. Conversions a totes les classes socials. Influència creixent del cristianisme. Persecucions severes (sota els emperadors Dacià i Dioclecià). Es consolida l'estructura eclesiàstica de l'Església. Més formalització en les pràctiques litúrgiques i sacramentals. Neix l'ascetisme i les pràctiques monàstiques (Sant Antoni Abat). Creix la influència del cristianisme dins de l'Imperi. Heretgies: a) “cismàtics” (a causa del rigorisme penitencial); b) “monarquianisme” (Crist és només un home).

La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Accepto

Més informació